«Recordo Andorra amb cuixes de turistes». Així comença i culmina Andorra, postals i altres poemes, l'obra que Miquel Martí i Pol va dedicar al país pirinenc a principis dels anys vuitanta del segle passat. Deia el poeta que «Andorra té un encant especial que me la fa estimar d'una manera particularment intensa, i no solament pels agradables records que en conservo.» El poemari conté disset postals i dotze altres poemes. Les primeres, fruit de les imatges que li evocava el país, tant de l'entorn natural que tant estimava, com del més urbà del qual també criticava el creixement desmesurat, i els segons, resultat dels records de les Valls, i dels amics i coneguts. Malgrat que Andorra s'ha considerat una obra menor del poeta de Roda de Ter, en realitat és un poemari ambiciós en el qual fa ús de material autobiogràfic, planteja reflexions no sempre còmodes sobre un país en plena transformació i destil·la una profunda estimació per un racó de món que, per ell, va ser sempre «una segona pàtria». Sens dubte, un poemari que és un homenatge a Andorra i que reeditem de nou amb una introducció de Pere Ballart per tal qu
