El que ella veu és una mena de documental poètic, un viatge perciutats òrfenes, gairebé abandonades pels humans, on la narradorapresencia escenes aterridores, com si sortissin d?un film d?horror,però que són d?una realitatangoixant. L?autora posa una una miradacommovedora, de vegades culpable, de vegades revoltada sobre lesruïnes i la mort, que es converteixen en els paisatges d'aquest viatge d?aflicció. El "Diari de la Ciutat dels Morts" ens transporta a lafrontera de Mèxic i els Estats Units, en un lloc sòrdid i inquietant.Commoguda pel destí de les joves assassinades per centenars, permilers, la narradora ens presta els seus ulls que han vist massa,cremats per la sorra, la pols, el dolor. Es tracta d?un llibred?unagran sensibilitat i alhora d?una gran força, marcat per imatgesmagnífiques i emotives: "És el cant dels segles de les muntanyes deles sirenes de fang".