L?any mil nou-cents trenta sis, sense ser conscients del que passava,tenia lloc el primer èxode d'alguns dels infants, provocat pelspistolers i incontrolats. Això passava mentre la població en generalsortejava les dificultats pròpies d?una guerra, la Guerra Civil, isuportava l'entrada dels nacionals a la ciutat de Lleida, una ciutatque aleshores era un lloc trist, destrossat. Aquests usurpadors vantopar amb la mirada de les cares de les mares lleidatanes, plenes dedesànim i horror en trobar-se les seves llars saquejades o malmeses i, mentre al mateix temps, bressolaven aquella nena o nen de tres anys.Aquest llibre vol mostrar, des de la mirada d?un nen, però amb elconeixement acumulat d?un adult, què representa viure en un estatpolític d'un sol partit cooperant amb el cos militar i el catòlic,resultant una dictadura repressiva, on els infants no van conèixer res més: classificacions, negació de la seva llengua i engany de laveritat mitjançant la llei de censura a la premsa.
