La revenja del camp ja és aquí. Els preus dels aliments pugen amb força i les oblidades crisis alimentàries amenacen de reaparèixer. Per què? Per què ahir sobraven aliments i avui semblen faltar? El menyspreu al camp i els desajustos de la desglobalització són les raons principals. Tot i això, els responsables públics culpen, injustament i demagògicament, a distribuïdors i agricultors, tractant de justificar els seus propis errors i desvaris. Com s´ha pogut arribar a aquesta trista, injusta i suïcida situació? Com ha estat possible que la societat menyspreï els qui els donen menjar? Per què els agricultors, els ramaders i els pescadors hem passat dÆherois a enemics? Per què la societat actual no només no ens valora, sinó que, al contrari, ens considera enemics del medi ambient, paràsits de la PAC, senyorets dÆaltres temps, maltractadors dÆanimals? Per què, si els preus pugen, se segueixen abandonant els nostres camps? Aquest breu assaig intenta comprendre els perquès i els coms dÆaquesta situació paradoxal i contradictòria. Castiguem la gent del camp mentre els exigim aliments abundants, sans i a preu de sa
