Antigament, l?ordre militar era tingut en tanta reverència, que no era guardonat amb l?honor de cavalleria més que el més fort, el mésanimós, el més prudent i el més expert en l?exercici de les armes. Lafortalesa corporal i el coratge s?han d?exercitar amb saviesa, perquè, així com algunes vegades uns pocs han obtingut victòria sobre molts a causa de la prudència i les bones arts dels batalladors, en altresocasions la saviesa i l?astúcia dels cavallers han sigut suficientsper a véncer la força dels enemics. I per aquesta raó els anticsordenaven justes i tornejos i educaven als infants en l?exercicimilitar, perquè en les batalles foren fortes i animosos i perquè nosentiren terror davant la visió dels enemics. La dignitat militar hade ser premiada, perquè sense ella els regnes i les ciutats no podrien romandre en pau, segons diu el gloriós sant Lucas en el seu evangeli. Mereixedor és, doncs, el virtuós i valent cavaller, d?honor i deglòria, i la seua fama no ha de ser oblidada
